L’extensió de la mirada: vanitas i Hasselblad. (Marilyn, 1977)

Captura de pantalla 2014-11-10 a las 18.15.12

Audrey Flack es caracteritza per l’ús de la seva càmera Hasselblad, que ella adopta com una extensió dels seus propis ulls. Segons Flack, la càmera veu el que l’artista no pot veure a ull nu i la mirada que li ofereix s’ha convertit en la seva manera d’enfrontar-se al món i reproduir les seves obres[1].

Totes les seves pintures tenen una forta càrrega subjectiva, una característica que encara conserva del seu passat com a artista expressionista abstracta. Flack dota d’un significat clar els objectes representats, especialment en la seva sèrie d’obres titulades Vanitas. En aquesta sèrie, l’artista obre les portes del seu món interior i del món de la feminitat, creant un univers de grans temes universals com el pas del temps, allò efímer i la mort. Aquests grans temes tan íntims i profunds han format part de l’imaginari artístic de Flack des del primer moment en que es va iniciar com a artista.

Malgrat haver passat d’un estil abstracte a un estil figuratiu, les seves intencions com a artista no han variat. El que la va iniciar a la pintura fotorealista va ser la limitació expressiva que li suposava l’abstracció artística alhora de transmetre les seves intencions al públic. Flack volia fer un art amb el qual pogués transmetre d’una manera universal el seu món personal, per això les seves Vanitas passen de l’imaginari de la “vanitas” barroca representada en quadres de petit format amb una dimensió privada a un quadre de grans dimensions al gran públic.

Un altre aspecte molt característic dels seus quadres és l’ús d’una pintura acrílica i acabat amb una membrana brillant que recobreix la superfície de les seves obres, com si fos una imatge de revista. Flack reconeix que tots els quadres a partir del quals va estudiar eren extrets de revistes i llibres, l’art que ella veia era una imatge de segona mà, mai en viu i això és el que ella volia transmetre: l’art que arriba a tothom apareix en forma de fotografia, igual que els seus quadres.

L’obra Marilyn (1977), és un bon exemple de totes aquestes característiques: la imatge popular de l’actriu Marilyn Monroe, les fruites, les foteses, la vanitat femenina i el barroquisme de l’escena denoten una expressió subjectiva i personal del món de Flack, transmès a partir d’una detallada figuració pictòrica. També és important destacar que la imatge central de Marilyn apareix en un llibre, un element que ens remet a una de les característiques principals de l’artista, l’estudi de la foto-visió a partir de imatges secundàries[2].

Malauradament, l’obra Marilyn no estava exhibida a l’exposició de Birmingham (2014), no obstant, l’obra Queen sí que hi era, dins la sala temàtica “Still lifes”. S’ha optat per fer el comentari de l’obra Marilyn perquè aquesta peça té un potencial estètic més elevat i la quantitat d’elements que hi apareixen representats il·lustren millor el conjunt de les Vanitas de l’artista. A Marilyn hi apareixen un seguit d’objectes que es repeteixen en l’obra Queen, fent palès un evident paral·lelisme entre totes dues peces. La forma quadrada de les dues pintures conserven el format de la fotografia original, en aquest cas, l’artista va utilitzar una càmera Hasselblad.

La subjectivitat dels seus temes contrasta amb la fredor expressiva dels materials que utilitza per a l’elaboració del quadre: la càmera i l’aerògraf. L’ús de la càmera fotogràfica és un dels elements clau per definir-se com a fotorealista i l’ús de l’aerògraf elimina tota subjectivitat expressiva en el quadre, com si l’artista hagués substituït la subjectivitat que representa la força de la pinzellada en el quadre per la força que ofereixen els objectes.

Malgrat aquest salt estilístic, totes les seves obres, tant les abstractes com les figuratives, presenten forts paral·lelismes, com la composició i el color. Només cal comparar les obres Rich Art i Landscape with Sky. Un altre aspecte a destacar és la força expressiva que no ha perdut en el salt de l’abstracció a la figuració: tot el que l’artista vol transmetre al públic apareix en forma d’icones i símbols plasmats en la seva obra figurativa.

Flack, a diferència d’altres artistes fotorealistes, no ha desestimat mai tot el que l’art abstracte li va aportar, per aquest motiu encara creu que l’essència de l’art és l’expressió d’un mateix: “My representational paintings are based on abstract thought. However, I think there is a basic human need to see and reproduce yourself […] we are delighted and enlivened and inspired by images that we can relate to”[3].

En quest sentit, en l’obra Marilyn, Flack treballa sobretot en la línia de l’imaginari femení, la dimensió privada de la dona. La figura de Marilyn és la que absorbeix gran part del quadre amb la representació de la seva cara i del seu reflex en un mirall. L’actriu és un personatge que s’ha convertit en la icona de la cultura popular i un model de bellesa. És un personatge conegut i estimat per tothom en la cultura americana. Com en els quadres pop de Andy Warhol, Marilyn esdevé un cop més el tema del quadre, però aquesta vegada envoltada de símbols que fan referència a la vanitat i a la mort, els dos elements que més la caracteritzen.

Un altre element compositiu fonamental és la presentació no versemblant dels objectes. El reflex de Marilyn no es correspon amb la visió que un tindria contemplant la composició a ull nu. El pinzell, situat al centre del quadre, sembla que s’hagi desprès d’un espai superior que no veiem, de la mateixa manera que no es pot apreciar si els pots de maquillatge situats sobre la fotografia estan en procés de caure o estan en un pla horitzontal al marge de la verticalitat de la resta d’objectes. Aquesta falta de versemblança en la composició de Flack ens podria remetre a les naturaleses mortes de Paul Cézanne, pintor de referència de Flack, on cada objecte adquireix una rellevància pròpia, al marge de la composició: “Cézanne understands the deconstruction of abstract thought in a tree, in a figure, on a table, on a drapery, and he is showing it to us”[4]. En són exemples obres com Naturalesa morta amb fruites (1892-1994)  o Piràmide de calaveres (c. 1901). En aquest sentit, Flack desmembra allò versemblant de la composició creant una composició intencionadament impossible. L’artista obre les possibilitats de percepció dels objectes al públic creant una infinita extensió contemplativa que estén la nostra mirada de la mateixa manera que la càmera estén els ulls de l’artista.

 

[1] Sager, Peter. Nuevas formas de realismo. Traducido por Rosa Pilar Blanco Santos. Alianza. Madrid. 1986. p. 204.

[2] The Brooklyn Rail: Critical perspectives on arts, politics and cultures. November 5th 2010. AUDREY FLACK and the Revolution of Still Life Painting Robert C. Morgan. [http://www.brooklynrail.org/2010/11/artseen/audrey-flack-and-the-revolution-of-still-life-painting]

[3] Born to the Calling : An Interview with Audrey Flack. LINEA Journal of the Art Students League of New York. 2011, vol. 15 No. 2. New York. p. 10.

[4] Ivi.

 

Imatges (en ordre descendent):

Audrey Flack. Marilyn . 1977. Acrílic sobre tela. 6” x 96”. Brooklyn Muesum. New York.

Audrey Flack. Queen , 1975–1976. Acrílic sobre tela. 80” x 80”. Brooklyn Museum. Nova York.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s